Narcissus obsoletus (Haw.) Steud.
Família: AMARYLLIDACEAE
Gènere: Narcissus
Nom comú català: Narcís. Ninou tardà.
Nom comú castellà: Narciso.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Dragonera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional
Categoria UICN: Risc mínim
Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Formes vitals: Geòfit.
Hàbitats: Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pradells terofítics calcícoles. Abundant en algunes garrigues i brolles.
Característiques: Al principi de la tardor podem trobar florit aquest narcís als erms i garrigues, sovint acompanyant a altres geòfits que floreixen a la tardor (Merendera filifolia, Scilla automnalis). Fa flors amb un suau aroma, aquestes tenen tèpals blancs, amb una petita corona groga al centre. Les fulles surten després de la floració, són de secció cilíndrica molt semblants a les tiges. Narcissus elegans és una mica semblant, però aquest és més gran, té les fulles canaliculades i surten al mateix moment de la floració; a més és molt rar a Mallorca.
Observacions: Tradicionalment a les Illes Balears a aquesta espècie se l'hi ha dit N. serotinus. Però treballs posteriors reserven aquest nom per plantes que tenen la corona de color groc pàlid i subdividida en 6 lòbuls i que creix a la part occidental de la Península Ibèrica, mentres que a les zones mediterrànies i a les Illes Balears l'espècie que hi ha és N. obsoletus , que té la corona de color groc viu a les flors madures i que a més és continua o subdividida en tres lòbuls.