L'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental és una pàgina que neix a partir de l'Herbari Virtual de les Illes Balears. Recull informació i una àmplia galeria d'imatges de les plantes vasculars de les terres de la conca del Mediterrani occidental. El projecte està liderat per l'àrea de Botànica de la Universitat de les Illes Balears, i actualment hi participen també les universitats de Barcelona i de València.

L'Herbari Virtual s'ha estructurat en fitxes, o pàgines pròpies per a cada espècie vegetal tractada. El motiu principal de cada fitxa són les imatges de les plantes, però també una breu informació en forma de text sobre la planta, a més dels seus noms científics, catalans i castellans. La imatge principal s'ha obtingut escanejant-ne un espècimen fresc.

La major part de les espècies representades corresponen a plantes autòctones, però també hi hem incorporat algunes espècies conreades i de jardins, per tant, és una eina útil tant per als estudiosos de la botànica com per als amants de la jardineria i l'horticultura. L'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental és un projecte viu, i com qualsevol banc de dades el seu valor es troba en una constant incorporació de noves imatges i nova informació.

L'Herbari Virtual es pot consultar en la seva totalitat o bé discriminant els diferents territoris que fins ara hi ha inclosos: Illes Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana.

Les fotografies i el text estan protegits per drets d'autor. De tota manera, els usuaris poden fer un ús privat de les imatges, amb la possibilitat de gravar-les i imprimir-les. En queda exclòs qualsevol ús comercial o electrònic en altres pàgines web sense el permís explícit de l'Àrea de Botànica de la UIB (jrita@uib.es, herbarivirtual@terra.es). En cas que s'autoritzi la publicació de qualsevol imatge, aquesta ha d'anar acompanyada de la citació següent:
Fotografia: http://herbarivirtual.uib.es, seguida del nom de l'autor de la fotografia, que normalment serà alguna de les tres universitats o bé un autor concret.

Podreu trobar dos tipus d'imatges, unes s'han escanejat directament de material fresc, altres són fotografies fetes al camp. S'ha utilitzat una mida d'imatge que permet reconèixer el principals caràcters morfològics de les plantes, malgrat que aquesta mida superi la dels monitors de la major part dels ordinadors; la mida de les imatges es pot reduir amb un programa de tractament d'imatges (ex., PhotoShop).

Per fer el disseny de l'estructura de la pàgina s'han tingut en compte dos requisits fonamentals: simplicitat i velocitat. L'usuari pot arribar a l'espècie que cerca amb només tres clics, i s'han estalviat tot tipus de caràtules i bandes publicitàries, que dificulten obrir les pàgines. A la pàgina principal s'hi poden cercar les espècies a través dels seus noms llatins, catalans i castellans. Així mateix s'han fet apartats específics per destacar alguns grups de plantes particulars com:

• Endemismes
• Orquídies
• Falgueres
• Arbres del campus universitari
• Espècies introduïdes
• Espècies protegides
• Espècies per hàbitats
• Espècies paràsites i carnívores

Hi podem trobar també un Glossari amb les definicions i imatges de termes botànics, una Clau de classificació a nivell de família, un apartat d'Enllaços relacionats amb la temàtica en qüestió i els Crèdits corresponents a totes les persones que han treballat fins ara a l'Herbari virtual. També hi ha una secció de Novetats on es poden trobar les incorporacions més recents, d'aquesta manera els usuaris més fidels poden conèixer les actualitzacions i es mostra que es tracta d'una pàgina viva en constant ampliació i millora.

Cada espècie va acompanyada d'una breu informació agrupada en els ítems següents:

Nom científic: utilitzam el nom científic de l'espècie seguint el criteri de Flora ibérica (CASTROVIEJO et al. 1986-2005) o de la Flora dels Països Catalans (BOLÒS; VIGO 1984-2001), i per als casos conflictius seguim la pròpia decisió dels autors de l'HVMO.

Altres flores utilitzades són:

• Per a la flora endèmica de les Balears: ALOMAR et al. (1997)
• Per a plantes paràsites: LÓPEZ-SÁEZ et al. (2002).
• Per a plantes tòxiques i comestibles: BOADA; ROMANILLOS (1999); LAUNERT (1980).
• Per a plantes introduïdes: MORAGUES; RITA (2005), LÓPEZ et al. (2000-2005); SANZ et al. (2004); WALTERS et al. (1990-2000).
• Per a arbres: COOMBES (1992); GALÁN et al. (1998); LÓPEZ (1982); MORE; WHITE (2005).
• Diccionaris de botànica: FONT QUER (1975); AGUILELLA; PUCHE (2004).
• Altres obres de referència: BOLÒS et al. (2005); BONAFÈ (1977-1980); BONNER (1994); CAO (1996); CLIMENT; GINER (1992); MUS (1993); PLA et al. (1997); POLUNIN (1977); RITA; CARULLA (1996); ROSSELLÓ; SÁEZ (2001); TUTIN et al. (1976-1993); VICENS; BONET (2000).

Sinònims: s'han incorporat alguns dels sinònims més freqüents a la bibliografia. A la llista s'han inclòs els sinònims de la mateixa manera que els noms vàlids, però l'enllaç porta a la fitxa del nom vàlid.

Noms catalans i noms castellans: s'han recollit els principals noms populars de les plantes que apareixen a la bibliografia, donant preferència als noms populars catalans que s'empren als Països Catalans (MASCLANS 1981).

Territori general de l'HVMO: anotam la distribució coneguda de les espècies als diferents territoris on treballa en l'actualitat l'HVMO: Illes Balears, Catalunya, País Valencià.

Distribució per províncies: les opcions són les següents: Illes Balears, Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Castelló, València, Alacant.

Distribució general (fitogeografia): ens guiam per la distribució que se segueix a la Flora dels Països Catalans (BOLÒS; VIGO 1984-2001).

Distribució per sectors biogeogràfics (fisiografia): s'ha seguit igualment la distribució de la Flora dels Països Catalans (BOLÒS; VIGO 1984-2001), que divideix els Països Catalans en els territoris següents (se n'hi ha afegit algun que es troba fora del territori d'aquesta obra):

• Cabrera
• Dragonera
• Eivissa
• Formentera
• Mallorca
• Manxega
• Menorca
• Pirineus (zona axial)
• Prepirineus meridionals
• Prepirineus septentrionals, segment oriental
• Territori ausosegàrric
• Territori catalanídic (segment central)
• Territori catalanídic (segment meridional)
• Territori catalanídic (segment septentrional)
• Territori diànic
• Territori lucèntic
• Territori mediovalentí
• Territori olositànic
• Territori ruscínic
• Territori serrànic
• Territori sicòric

Hàbitat: es dóna una breu descripció de l'hàbitat més comú que ocupa l'espècie, malgrat que sempre hi ha la possibilitat que aparegui en altres hàbitats de forma esporàdica.

Autòctona: espècies o tàxons inferiors que es troben dins la seva àrea de distribució natural (passada o present) i en el seu potencial de distribució (és a dir, l'àrea que ocupa de forma natural o que podria ocupar sense cap intervenció directa o indirecta per part dels homes) (MORAGUES; RITA 2005).

Endèmica: dit del tàxon amb una àrea limitada a un territori geogràfic determinat (AGUILELLA; PUCHE 2004). S'hi han inclòs les categories següents: Illes Balears, iberollevantí, Pirineus, Prepirineus.

Microareal: espècies de distribució reduïda però no limitada a un únic territori, que es troben dins el domini de l'HVMO. Per exemple, les espècies que es troben únicament a les Balears i en localitats puntuals del llevant de la península Ibèrica.

Tirrènica: amb aquesta definició es designen els vegetals que fonamentalment viuen a les illes de la Mediterrània occidental (Gimnèsies, Pitiüses, illes d'Ièras, Còrsega, Sardenya, illes Toscanes i fins i tot els illots propers a la costa de Sicília) i que excepcionalment arriben a la península Italiana (ALOMAR et al. 1997).

Introduïda: espècies o tàxons inferiors que, a causa de la intervenció intencionada o accidental de l'home, es troben en un territori fora de la seva àrea de distribució natural (present o passada) i de la seva àrea de dispersió potencial (MORAGUES; RITA 2005).

Cultivada: plantes sembrades per l'home amb un ús determinat, per exemple com a comestibles, medicinals, aromàtiques, etc.

Protegida: tàxons que estan protegits per alguna de les lleis nacionals, autonòmiques o europees vigents fins en aquest moment. Les figures de protecció que existeixen actualment són: (1) la Directiva europea 92/43/CE (Directiva d'hàbitats 1991), (2) el Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i el medi natural a Europa (Conveni de Berna 1991), (3) la Llei 4/1989, que mitjançant el Reial decret 439/1990 crea el Catàleg nacional d'espècies vegetals amenaçades i (4) el Decret 75/2005, que crea el Catàleg balear d'espècies vegetals amenaçades i d'especial protecció de les Balears.

Bibliografia utilitzada: ALOMAR et al. 1993; MUS 1993; SÁEZ; ROSSELLÓ 2001.

Època de floració: s'indica l'època de floració real i concreta en mesos. S'han utilitzat com a base les dates que apareixen a la Flora del Països Catalans (BOLÒS; VIGO 1984-2001), però corregides segons l'experiència dels autors de l'HV.

Categoria UICN: s'indica amb abreviatures el grau d'amenaça segons la categoria de la Unió Internacional de Conservació de la Natura, UICN: NE (no avaluat), DD (dades insuficients), LC (poc preocupant), NT (quasi amenaçat), VU (vulnerable), EN (en perill), CR (en perill crític), RE (extingida a nivell regional), EW (extingida en estat silvestre) i EX (extingida) seguint el criteri de Flora endèmica de les Balears (ALOMAR, et al. 1997) i el Llibre vermell de la flora vascular de les illes Balears (SAEZ; ROSSELLÓ 2001).

Forma vital: correspon a la forma vital de Raunkier seguint el criteri que apareix a la Flora manual dels Països Catalans (BOLÒS; VIGO 1984-2001).

Característiques: fem una breu descripció dels caràcters morfològics i ecològics que permeten diferenciar l'espècie en qüestió d'altres tàxons.

Plantes paràsites: s'ha seguit l'obra de LÓPEZ-SÁEZ et al. 2002, diferenciant les categories següents:

• Holoparàsites: Plantes sense clorofil•la, no són fotosintètiques i obtenen l'aigua i els nutrients del xilema i del floema de l'hoste.
• Hemiparàsites: Plantes clorofíl·liques i fotosintètiques (almenys durant alguna part del cicle vital), però obtenen l'aigua i els nutrients mitjançant les connexions haustorials amb la planta hoste.
• Plantes micòtrofes: Plantes que obtenen carbohidrats i altres nutrients parasitant un fong micorizogen.

Falgueres: sota aquesta denominació hem incorporat el conjunt de pteridòfits.

Orquídies: en aquest apartat es pot accedir directament a les espècies d'aquesta família.

Carnívores: apartat que reuneix les espècies que capturen animals per al seu nodriment.

Usos de les plantes: en aquesta secció es poden trobar les espècies que l'home utilitza o ha utilitzat, classificades segons el tipus d'ús.

• Medicinal
• Usos alimentaris
• Aromàtica
• Afrodisíaca
• Planta psicotròpica
• Ús simbòlic
• Perfumeria
• Tincions
• Eines
• Construcció
• Tèxtil
• Mobiliari
• Altres usos

Observacions: en aquesta casella s'inclou, si és necessari, tota la informació extra sobre la planta en qüestió, normalment referida a la seva conservació o ecologia, o observacions de caràcter taxonòmic.

AGUILELLA, A; PUCHE, F. 2004. Diccionari de botànica. Guada Impressors, SL. Universitat de València. Espanya.
ALOMAR, G. 2003. Les falgueres de les Balears. Quaderns de Natura de les Balears. Edicions Documenta Balear. Illes Balears.
ALOMAR, G.; MUS, M.; ROSSELLÓ, J. A. 1997. Flora endèmica de les Balears. Ed. Consell Insular de Mallorca. FODESMA. Palma de Mallorca.
BOADA, M.; ROMANILLOS, T. 1999. Les plates tòxiques de Catalunya. Ed. Pòrtic. Esplugues de Llobregat. Barcelona.
BOLÒS, O.; VIGO, J.; MASALLES,R. M.; NINOT, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans (3a. edició revisada i ampliada). Ed. Pòrtic, SA. Barcelona.
BOLÒS, O.; VIGO, J. 1984-2001. Flora dels Països Catalans. (tots els vol.). Ed. Barcino. Barcelona
BONAFÈ BARCELÓ, F. 1977-1980. Flora de Mallorca. (4 vol.). Ed. Moll. Palma de Mallorca
BONNER, A. 1994. Plantes de les Balears. Ed. Moll. Palma de Mallorca.
CAO BARREDO, M. 1996. Les flors de Menorca. GOB Menorca.
CASTROVIEJO, S. et al. (eds.). 1986-2005. Flora ibérica. Plantas vasculares de la península Ibérica e islas Baleares. (tots els vol.). Ed. Real Jardín Botánico-CSIC. Madrid.
CLIMENT i GINER, D. 1992. Les nostres plantes (Una aproximació multidisciplinar al món vegetal de les nostres terres). Ed. Amalgama. Alacant.
COOMBES, A. J. 1992. Manuales de identificación. Árboles. Guía visual de más de 500 especies de árboles de todo el mundo. Ediciones Omega. Barcelona.
FONT QUER, P. 1975. Diccionario de botánica. Editorial Labor, SA. Barcelona. España.
GALÁN, P. et al. 1998. Árboles y arbustos de la península Ibérica e islas Baleares. Ed. Jaguar.
LAUNERT, E. 1980. Guía de las plantas medicinales y comestibles de España y de Europa. Ed. Omega, SA. Barcelona.
LÓPEZ, A.; TRIGO, M. M.; ARGIMON DE VILARDAGA, X; SÁNCHEZ DE LORENZO, J. M. 2000-2005. Flora ornamental española (vol. I-IV). Coordinado por Sánchez de Lorenzo, J. M. Ediciones Mundi-Prensa. Junta de Andalucía. Consejería de Agricultura y Pesca. España.
LÓPEZ GONZALEZ, G. 1982. La guía INCAFO de los árboles y arbustos de la peninsula Ibérica. INCAFO. Madrid.
LÓPEZ-SÁEZ, J. A.; CATALÁN, P.; SÁEZ, L. 2002. Plantas parásitas de la península Ibérica e islas Baleares. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid.
MASCLANS, F. 1981. Els noms de les plantes als Països Catalans. Editorial Montblanc-Martin. Granollers-Barcelona. Espanya.
MORAGUES, E.; RITA, J. 2005. Els vegetals introduïts a les illes Balears. Documents Tècnics de Conservació IIª època, núm. 11. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient.
MORE, D.; WHITE, J. 2005. Árboles de España y de Europa. Más de 2000 especies y cultivares. Ediciones Omega. Barcelona.
MUS, M. 1993. Plans de conservació dels vegetals amenaçats de Balears. II. Menorca. Documents Tècnics de Conservació núm. 15, 19 i 20. Govern Balear. Conselleria d'Agricultura i Pesca. Direcció General d'Estructures Agràries i Medi Ambient. Servei de Conservació de la Naturalesa. Palma de Mallorca.
PLA, V.; SASTRE, M.; LLORENS, L. 1992. Aproximació al catàleg de la flora vascular de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears. Jardí Botànic de Sóller. Palma de Mallorca.
POLUNIN, O. 1977. Guía de campo de las flores de Europa. Ed. Omega. Barcelona.
RITA, J.; CARULLA, J. 1996. Arbres i arbusts de les Balears. Ed. Ferran Sintes. Palma de Mallorca.
ROSSELLÓ, J. A.; SÁEZ, L. 2001. Collectanea Botanica. Ed. Institut Botànic Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona. Barcelona.
SÁEZ, L.; ROSSELLÓ, J. A. 2001. Llibre vermell de la flora vascular de les illes Balears. Servei de Biodiversitat. Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears. Palma de Mallorca.
SANZ, M.; DANA, E.; SOBRINO, E. 2004. Plantas alóctonas invasoras en España. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid.
TUTIN, T. G. et al. 1976-1993. Flora europaea. Vol. I-IV. Cambridge University Press. U.K.
VICENS, G.; BONET, B. 2000. La flora de la serra de Tramuntana. Palma de Mallorca.
WALTERS et al. 1990-2000. The European garden Flora (vol. I-VI). Cambridge University Press. U.K.