Família: GRAMINEAE (POACEAE)
Nom Família: GRAMINEAE (POACEAE)
Descripció: Família cosmopolita estesa arreu del mon, capaç de colonitzar tot tipus d'ambients. Comprèn unes 10.000 espècies dividides en 650 gèneres, dels que 155 tenen espècies silvestres a Europa.
Característiques: - Plantes herbàcies anuals o perennes. N'hi ha algunes de llenyoses com la canya. - Fulles alternes amb limbe linear i nerviació paral·lela. A la base presenten una beina que envolta la tija sense tancar-se. Al punt d'unió entre beina i limbe hi ha una estructura en forma de llengüeta, la lígula. Aquesta pot tenir formes diverses o estar reduïda a pèls. La inflorescència primària es l'espigueta. Les espiguetes s'agrupen en conjunts formant espigues, panícules o raïms. - Les flors son petites i poc vistoses i es situen a cada costat del raquis. Són, en general, hermafrodites. - 3 estams amb els filaments molt fins i les anteres allargades. - El gineceu, consta d'un ovari súper de 2-3 carpels amb 2 llargs estigmes plumosos que sobresurten de l'espigueta. - Fruit en cariopsi, amb una única llavor.
Ecologia: Es troben distribuïdes a tots els ambients de les Illes, des de les platges i albuferes fins al cim de les muntanyes, passant per multitud de ecosistemes com a prats, penyals, camps de conreu, boscos i garrigues.
Endemismes: Dos tàxons endèmics a la illa d'Eivissa: Avenula crassifilia i Dactylis glomerata subsp. ibicensis. Per altra banda, es coneixen dos endemismes tirrènics distribuïts per les Gimnèsies: Sesleria insularis i Festuca arundinacea subsp. corsica.
Tàxons principals no endèmics: Es tracte de la Família més nombrosa i conta amb més de un centenar d'espècies i una de gèneres. Entre les més vistoses es podria destacar les canyes (Arundo), el canyís (Phragmites) i el càrritx (Ampelodesmos) que recobreix gran part de les nostres muntanyes. Però també n'hi ha un important nombre de petita talla i d'aspecte semblant com les cugules (Avena), ordis (Hordeum), el borró (Ammophilla), gram (Cynodon), etc.
Altres tàxons no autòctons: Es conreen multitud d?espècies agrícoles alòctones, entre elles nombroses varietats d'ordi (Hordeum), blat (Triticum), civada (Avena), arròs (Oryza), canya de sucre (Saccharum) i blat de moro (Zea). D'altres s'aprofiten per a fer teixits com l'espart (Stipa), per a fer paper o per a la construcció com la canya o el bambú (Bambusa). A casa nostra s'empren algunes com ornamentals, entre elles un bambú del gènere Phyllostachys o l'herba de la Pampa (Cortaderia).
Usos: Des d'un punt de vista econòmic és la Família més important de totes. Gràcies al cultiu dels cereals es va produir fa uns 10000 anys l'aparició de les ciutats i el desenvolupament cultural i tècnic de l'espècie humana. Algunes amb usos de tipus medicinal o populars, com el fenàs de cuques (Hyparhenia hirta), la canya (Arundo donax), el canyet (Phragmites australis) o el gram prim (Agropyron repens). Altres espècies, vàries es cultiven com a ferratges (Holcus, Lolium, etc.)
Llistat de gèneres
- Aegilops
- Agropyrum
- Agrostis
- Aira
- Alopecurus
- Ammophila
- Ampelodesmos
- Andropogon
- Anisantha
- Anthoxanthum
- Arrhenatherum
- Arundo
- Avellinia
- Avena
- Avenula
- Brachypodium
- Briza
- Bromus
- Catabrosa
- Catapodium
- Cenchrus
- Ceratochloa
- Cortaderia
- Corynephorus
- Crypsis
- Cutandia
- Cynodon
- Cynosurus
- Dactylis
- Deschampsia
- Desmazeria
- Digitaria
- Echinochloa
- Ehrharta
- Elymus
- Elytrigia
- Eragrostis
- Festuca
- Gastridium
- Gaudinia
- Glyceria
- Helictochloa
- Helictotrichon
- Holcus
- Hordelymus
- Hordeum
- Hyparrhenia
- Koeleria
- Lagurus
- Lamarckia
- Lolium
- Lophochloa
- Melica
- Micropyrum
- Milium
- Nardus
- Ochlopoa
- Oryza
- Oryzopsis
- Parapholis
- Paspalum
- Pennisetum
- Phalaris
- Phleum
- Phragmites
- Piptatherum
- Poa
- Polypogon
- Puccinellia
- Rostraria
- Schedonorus
- Schismus
- Secale
- Setaria
- Sorghum
- Stipa
- Taeniatherum
- Trachynia
- Trisetaria
- Trisetum
- Triticum
- Vulpia
- Wangenheimia
- Zea