Prunus persica (L.) Batsch

Espècie Flor Fruit Imatge al Campus

Família: ROSACEAE

Gènere: Prunus

Nom comú català: Melicotoner. Presseguer.

Nom comú castellà: Duraznero. Durazno. Melocotonero. Pavía.

Distribució general (Fitogeografia): Xino-Japonesa

Usos i propietats: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris.

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Cultivades. Plantes de jardí.

Descripció: Petit arbre de fins a 6 m d´alçada, amb escorça llisa. Fulles simples, lanceolades, poc peciolades, de 7.5-15 cm de longitud i 2-3.5 cm d´amplada, amb el marge finament serrat. Anvers verd brillant, sense pèls per ambdues cares. Flors generalment solitàries, de color rosa o vermell i apareixen abans que les fulles; pràcticament sèssils. Fruit globós (préssec), ateriopelats, groguenc amb tonalitats vermelloses a la part exposada al sol, molt suculent.

Observacions: Introduïda a Europa per l´època dels romans com arbre fruiter, millorant-se la qualitat dels seus fruits mitjançant encreuaments.

Origen: Àsia

Situació al Campus UIB: Exemplar puntual al jardí de Son Lledó.