Pinguicula grandiflora Lam. subsp. grandiflora

Espècie Flor Imatge al camp

Família: LENTIBULARIACEAE

Gènere: Pinguicula

Nom comú català: Pingüícula grandiflora. Viola d'aigua.

Nom comú castellà: Grasilla de flor grande. Tiraña. Violeta de agua.

Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Lleida.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana (Atlàntica)

Usos i propietats: Medicinal.

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Mulleres de muntanya, torberes, llacs de muntanya. Planta característica de les molleres d'alta muntanya, encara que també es fa en roques on hi degoteja l'aigua.

Característiques: Herba perenne, petita (fins a 25 cm d'alçada) i acaule. Les fulles són basals, ovato-oblongues, d'un verd groguenc, ± suculentes i viscoses. Les flors són solitàries i es situen a l'àpex de pedúncles sense fulles. El calze és bilabiat i està dividit en 5 lòbuls. La corol·la és bilabiada, esperonada i de color violeta; el llavi inferior és trilobat, amb els lòbuls superposats pels costats (cosa que la distingeix de P. vulgaris). El fruit és una càpsula que s'obre per 2 valves.

Observacions: Aquesta planta carnívora atrapa petits insectes gràcies a la superfície viscosa de les seves fulles. Quan un insecte s'hi queda enganxat, els marges de les fulles es dobleguen i unes glàndules, situades a l'epidermis de les fulles, secreten enzims que digereixen la presa; els sucs resultants són absorvits per les mateixes glàndules.