Prunus mahaleb L.
Família: ROSACEAE
Gènere: Prunus
Nom comú català: Cirerer de guineu. Cirerer de Santa Llúcia. Micaleu. Prunera borda.
Nom comú castellà: Cerecino. Cerezo de Santa Lucía. Cerezo silvestre. Palo durillo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.
Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana (Submediterrània)
Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Tincions. Medicinal. Perfumeria.
Formes vitals: Caducifoli. Macrofaneròfit.
Hàbitats: Boixedes. Vorades de bosc. Rouredes de fulla petita (Quercus faginea). Rouredes de roure martinec (Quercus humilis). Clarianes i vorades de rouredes, alzinars, carrascars i pinedes. També en llocs pedregosos de barrancs i fons de vall. Generalment sobre substrat calcari.
Característiques: Arbust alt o arbre de fins a 10 m d'alçada. Les fulles són ovades, lluents, amb el marge serrat i generalment ± plegades pel nervi mitjà. Les inflorescències són raïms corimbiformes de 3-10 flors pentàmeres. Els sèpals són reflexos i els pètals blancs i patents. El fruit és una drupa, verda al principi i negra quan madura.