Phagnalon saxatile (L.) Cass.

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Phagnalon

Nom comú català: Herba morenera. Ullastre de frare.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN: LCRisc mínim

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Escletxes de roques i penya-segats. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Superfícies rocoses, parets seques i marges. Indrets rocosos o pedregosos més o menys assoleiats. Parets i murs.

Característiques: Petita mata que colonitza els camps de secà abandonats, també sobre parets i roques. Té les fulles lineals amb una marcada diferencia de color entre l'anvers i el revers. Els capítols es troben solitaris sobre de les tiges, a diferència de Phagnalon sordidum que té els capítols agrupats. Es pot confondre amb Phagnalon rupestre, però es diferència per les fulles més estretes i les bràctees de l'involucre molt agudes i les externes reflexes cap a defora.