Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental

Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears

Ailanthus altissima (Mill.) Swingle

Família : SIMAROUBACEAE

Gènere : Ailanthus

    Nom comú català : Ailant. Fals vernís. Hivernenc. Vernís del Japó.

    Nom comú castellà : Ailanto. Árbol de los dioses. Árbol del cielo.

    Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

    Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

    Distribució general (Fitogeografia) : Xino-Japonesa

    Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost.

    Formes vitals : Macrofaneròfit.

    Hàbitat : Naturalitzat a vores de carreteres, marges de torrents. També es pot veure cultivada com ornamental a jardins.

    Categoria IUCN : Poc preocupant

    Característiques : Arbre originari de la Xina que s'ha estès al Mediterrani ocupant els torrents, marges de les carreteres i les vores de moltes cases. És un arbre caducifoli d'hivern que pot arribar als 20 metres d'alçada. Té l'escorça llisa i blanquinosa. La capçada és bastant ampla. Les fulles són compostes amb els folíols amples, lobulats i triangulars amb la base truncada. Els individus són unisexuals, per tant n'hi ha de mascles i femelles. Les flors són petites i verdoses, agrupades en panícules d'uns vint cm. Els fruits són alats. És pot confondre amb Fraxinus angustifolia, que també és caducifoli i forma fruits alats, però aquest té els folíols de la fulla lanceolats i dentats, i a les Balears només viu a les vores dels torrents de Mallorca. Floreix al final de la primavera i a l'estiu.

    Estatus : Introduïda.

    Explicació Fitxa