Nom comú català : Baladre. Llorer rosa.
Nom comú castellà : Adelfa.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional
Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.
Formes vitals : Macrofaneròfit.
Hàbitat : Cultivat com ornamental, espontani a rambles d'Eivissa.
Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tòxica.
Observacions : El baladre és una planta tòxica de fort sabor amarg, que produeix la mort de l´home i dels animals que la mengen. Aquesta propietat ha estat exagerada fins el punt de dir que només dormint a la seva ombra o beure de l´aigua d´on viu per a sofrir els seus efectes.
Origen : Regió mediterrània.
Situació al Campus UIB : Plantat freqüentment formant tanques: al Jardí de Son Lledó i rodejant altres edificis.
Descripció : Arbust verd tot l´any que pot arribar a uns 4 m d´alçada ; el tronc té l´escorça llisa de color bru-cendrós. Fulles oposades, gruixudes i coriàcies, amb el nervi medi blanquinós i ben marcat; el contorn és llargament lanceolat, té el marge sencer i d´un color verd intens. Les flors neixen formant ramells, a l´acabament de les branques,de 3-5 cm de diàmetre, de color rosa, vermellós o menys freqüent blanquinós. El fruit és un doble folícul, d´uns 8-16 cm de llarg, amb secció arradonida i parets coriàcies.