Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental

Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears

LEGUMINOSAE

Nom Família : LEGUMINOSAE

Descripció : Seguint el criteri de Flora Ibèrica i d'altres obres consideram una sola Família LEGUMINOSAE dividida en tres subfamílies. La Subfamília PAPILIONOIDAE és la més important a les Illes Balears, mentre que la Subfamília CAESALPINIOIDEAE només està representada per Ceratonia siliqua, i la Sub-família MIMOSOIDEAE no té cap representant silvestre, però sí és freqüent trobar espècies cultivades als jardins.

Característiques : Família cosmopolita amb 450 gèneres i 11.300 espècies. Molts gèneres amb espècies pròpies d'Europa. - Arbres, arbusts i plantes herbàcies. - Fulles alternes, simples, trifoliades o pinnades; de vegades molt reduïdes i, sovint, amb estípules. - Inflorescències en umbel·les, cimes, raïm o panícules. - Flors generalment hermafrodites i rarament unisexuals, zigomorfes o actinomorfes (Ceratonia). - Calze amb 5 dents. - Corol·la amb 5 pètals; 3 lliures, el superior (estendard) vistent i 2 laterals (ales) i 2 més que estan parcialment soldats (carena). Pot èsser absent (Ceratonia). - 10 estams monoadelfs, diadelfs o lliures (Anagyris), de vegades sobre un disc nectarífer. - Gineceu amb ovari amb 1 carpel i 1 estil. - Fruit en llegum o en loment.

Ecologia : Molt variada: espècies rupícoles, espècies pròpies de garrigues, de camps de conreu abandonats i en ús, vores de camins i carreteres, etc.

Endemismes : socarrell gros (Anthyllis histrix), coixinet de monja (Astragalus balearicus), socarrell alís (Dorycnium pentaphyllum subsp. fulgurans),gatova vera (Genista acanthoclada), Genista dorycnifolia , gatova (Genista lucida), ginesta (Genista cinerea subsp. leptoclada), violeta de penyal (Hippocrepis balearica subsp. balearica), llentiera borda (Hippocrepis balearica subsp. grosii), territjol (Lotus tetraphyllus), Medicago citrina, Ononis crispa, ugó (Ononis zschackei), veça (Vicia bifoliolata). D'aquests tàxons únicament dos (Genista lucida i Medicago citrina) viuen a Balears i a la Península Ibèrica o illes adjacents.

Tàxons principals no endèmics : 31 gèneres amb espècies silvestres i/o agrícoles. Gèneres com Genista, Lotus, Medicago, Trifolium, Vicia. Espècies comuns o significatives: argelaga (Calicotome spinosa), botja de cuques (Anthyllis cytisoides), Teline linifolia, Ulex parviflorus.

Altres tàxons no autòctons : Són comuns als jardins arbres i arbusts al·lòctons i vistosos com l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), robínia (Robinia pseudoacacia), ginesta (Spartium junceum), acàcies (gènere Acacia), Retama monosperma i, menys abundants, exemplars d'Albizia, Bauhinia, Gleditsia o Parkinsonia, per exemple. Es va cultivar abans amb abundància el senet (Cassia obovata) com a medicinal.

Usos : Família important econòmicament per l'home. Moltes espècies conreades com a aliments i com ornamentals. Alguns exemples: llegums vàries com els xitxeros (Pisum), faves (Vicia), monjetes, ciurons (Cicer), alfalç (Medicago), trèvols (Trifolium), etc. El garrover (Ceratonia siliqua) es conrea a les Balears i pot haver estat introduït a les Illes per l'home. És una espècie econòmicament important a tota la mediterrània ja que el fruit (la garrova) s'utilitza en alimentació humana i d'animals domèstics. Com a medicinals s'han emprat Melilotus officinalis, Ononis spinosa i Spartium junceum.

Llistat de gèneres