Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental

Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears

Adonis vernalis L.

Família : RANUNCULACEAE

Gènere : Adonis

    Nom comú català : Adonis vernal. Ull de perdiu.

    Nom comú castellà : Adonis de primavera. Adonis vernal. Flor de Adonis.

    Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. València.

    Època de floració : Abril. Maig.

    Formes vitals : Hemicriptòfit.

    Hàbitat : Prats secs montans sobre sòls una mica humits, en indrets ombrívols i de natura calcària.

    Usos i propietats : Medicinal. Tòxica.

    Característiques : Herba perenne de fulles basals reduïdes a beines esquamiformes situades a la part inferior de la tija. Les fulles caulinars són sèssils i bipinnatisectes, dividides en lacínies linears. Les flors són solitàries, terminals i molt grans (2-8 cm de diàmetre). La corol·la està formada per 10-20 pètals grocs. El fruit és un poliaqueni, amb aquenis globosos, reticulats i densament pubescents.

    Observacions : Espècie de distribució latesarmàntica: s'extén principalment per les comunitats estepàries del centre d'Àsia i est d'Europa, arribant en forma de nuclis aïllats al centre i sud d'Europa. A la Península Ibèrica apareix de forma esparsa en zones muntanyoses del nord, centre, est i a Sierra Nevada. Les seves poblacions europees es troben amenaçades, degut a la seva sobreexplotació amb fins ornamentals i medicinals, ja que no existeixen cultius d'aquesta espècie. Està protegida en molts països centreeuropeus; no obstant, s'ha extingit a Holanda i Itàlia.

    Explicació Fitxa