Pinus halepensis Miller

Família: PINACEAE

Gènere: Pinus

Nom comú català: Pi blanc.

Nom comú castellà: Pino carrasco. Pino de Alepo.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Usos i propietats: Afrodisíaca. Tincions. Mobiliari, construcció i eines. Medicinal.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Costa rocosa. Plantes de jardí. Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Marines de bruc, brolles silicícoles. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Zones forestals.

Característiques: Es el pi que forma tots els pinar de les illes. Té l'escorça blanquinosa a diferencia de Pinus pinea que la té vermellosa, i les fulles curtes i estretes (fins a un mil·límetre) en comparació a les altres espècies de pins que podem trobar plantats arreu. Hi ha exemplars amb totes les branques i fulles dirigides cap a dalt (com un xiprer de cementiri) que es considera un endemisme de Balears (var. ceciliae).

Observacions: Molt cultivada a parcs i jardins de tota Espanya.

Origen: Contorn de la regió mediterrània

Situació al Campus UIB: Pinar plantat a l'entrada principal del Campus (Cas Jai), puntual al Jardí de Son Lledó i petits exemplars en front l'Estabulari, entre d'altres.