Phalaris aquatica L.

Família: GRAMINEAE (POACEAE)

Gènere: Phalaris

Nom comú català: Escaiola.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Usos i propietats: Medicinal. Planta psicotròpica.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Aiguamolls i salobrars. Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Indrets humits com vores de torrents, camps i camins

Característiques: Gramínia dels herbassars de llocs humits i sovint salobrosos, com les altres espècies del gènere forma una inflorescència allargada i compacta, i una mica brillant, a la part de dalt de les tiges, com és bastant alta, generalment sobresurt per damunt de les altres herbes. Aquesta espècie és perenne i té un petit rosari de tubercles a sota terra. A més hi ha caràcters florals que cal comprovar amb la clau de classificació per a estar segurs. Floreix a la primavera.