Família: CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)
Nom Família: CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)
Descripció: Família cosmopolita amb 390 gèneres i 3.000 espècies. 108 gèneres amb espècies silvestres a Europa.
Característiques: - Plantes herbàcies. - Fulles alternes, simples, senceres o dividides, de vegades en roseta bassal. - Inflorescències en raïm. - Flors hermafrodites, actinomorfes. - Calze amb 4 sèpals lliures. - Corol·la amb 4 pètals lliures. - 6 estams lliures, 4 llargs i 2 més menuts. - Gineceu amb ovari súper amb 2 carpels i 1 estil. - Fruit en silíqua o silícula.
Ecologia: Quasi totes les espècies viuen a camps i hortes i moltes estan presents a les vores de camins i carreteres. Algunes són clarament costaneres, com el rave de mar (Cakile maritima), els caps blancs (Lobularia maritima), Diplotaxis ibicensis, Malcomia maritima, Maresia nana i algunes Matthiola. Succowia balearica i Clypeola jonthlaspi es troben a llocs rocallosos i garrigues, la primera sovint a indrets nitrificats. Rupícoles són la col borda, Hornungia petraea o les Arabis. Els crèixons (Rorippa nasturtium-aquaticum) a indrets amb aigua dolça, embassada o no.
Endemismes: La col borda (Brassica balearica) es fa tan sols a Mallorca. Diplotaxis ibicensis viu a Balears i també a la Península Ibèrica, a Alacant.
Tàxons principals no endèmics: 35 gèneres amb 60 espècies. Són molt conegudes, a més de les espècies que es mengen, les ravanisses (espècies vàries dels gèneres Diplotaxis, Hirschfeldia, Raphanus i Sinapis)
Altres tàxons no autòctons: Família important econòmicament per les espècies d'interès agrícola com les cols (Brassica oleracea), el nap (Brassica napus) o el rave (Raphanus sativus) o Lepidium sativum. Als jardins o a cossiols es poden trobar alguns carspics i senyorets (espècies d'Iberis), violers blancs i grocs (Matthiola incana i Erysimum cheiri) o setins (Lunaria annua).
Usos: Amb propietats medicinals es coneixen els caps blancs, el pa i formatge (Capsella bursa-pastoris), la ruca (Eruca vesicaria), la ravanissa groga i la mostassa blanca (Sinapis arvensis i Sinapis alba), Sisymbrium irio i Sisymbrium officinale . Els crèixons, l'herba de sang (Coronopus squamatus) i Cardaria draba es mengen en ensalada.
Llistat de gèneres
- Alyssum
- Arabidopsis
- Arabis
- Biscutella
- Brassica
- Cakile
- Calepina
- Camelina
- Capsella
- Cardamine
- Cardaria
- Carrichtera
- Clypeola
- Conringia
- Coronopus
- Diplotaxis
- Erophila
- Eruca
- Erucastrum
- Hirschfeldia
- Hornungia
- Hymenolobus
- Lepidium
- Lobularia
- Malcolmia
- Maresia
- Matthiola
- Moricandia
- Nasturtium
- Neslia
- Raphanus
- Rapistrum
- Rorippa
- Sinapis
- Sisymbrium
- Succowia
- Thlaspi