Família: SCROPHULARIACEAE
Nom Família: SCROPHULARIACEAE
Descripció: Família gran, amb 220 gèneres i 4.500 espècies. 39 gèneres a Europa amb espècies silvestres o naturalitzades.
Característiques: - Plantes herbàcies. - Fulles alternes o oposades, simples, senceres o dividides. - Inflorescències racemoses o cimoses. - Flors hermafrodites, zigomorfes o actinomorfes (Verbascum). - Calze amb 4-5 sèpals. - Corol·la gamopètala, generalment bilabiada i, sovint, esperonada, amb 4-5 pètals. - 2-5 estams, però sovint 4. - Gineceu amb ovari súper amb 2 carpels i 1 estil. - Fruit en càpsula.
Ecologia: Hi ha escrofulariàcies a quasi tots els ambients de les Illes, tant a muntanya com al pla, a la costa com a l'interior. Manquen, malgrat tot, a salobrars i altres llocs molt salobres.
Endemismes: Quasi tots són Baleàrics en sentit estricte, si bé alguns viuen a vàries de les illes i altres són propis tan sols d'una d'elles. Chaenorhinum formenterae, Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium, Cymbalaria aequitriloba, Cymbalaria fragilis , didaleres (Digitalis minor), Linaria aeruginea subsp. pruinosa, Sibthorpia africana. Cymbalaria aequitriloba és l'única espècie que també es troba a altres illes de la Mediterrània Occidental.
Tàxons principals no endèmics: 11 gèneres (Bellardia, Chaenorhinum, Cymbalaria, Erinus, Kickxia, Linaria, Misopates, Parentucellia, Scrophularia, Verbascum i Veronica) amb 37 espècies. Cal destacar com a conegudes la picardia (Cymbalaria muralis), els trepons (Verbascum spp.) i als camps de conreus les molt comunes colometes (Linaria spp.) i els erinassos (Bellardia trixago).
Altres tàxons no autòctons: A més d'espècies vàries de didaleres (Digitalis) i trepons (Verbascum), hi ha una gran quantitat d'escrofulariàcies conreades a jardins; les més conegudes són les boques de lleó (Anthirrinum majus).
Usos: Algunes espècies tenen propietats medicinals molt definides, com les didaleres, o es poden menjar, com l'herba de folls (Veronica anagallis-aquatica). Altres vàries també s'han utilitzat en bullidures i infusions cassolanes. Es pot trobar alguna espècie a jardins amb plantes autòctones.