Família: FAGACEAE

Nom Família: FAGACEAE

Descripció: Família amb 8 gèneres i sobre les 600 espècies. 3 gèneres amb espècies silvestres a Europa.

Característiques: - Arbres o arbusts. - Fulles alternes, simples, dentades o lobul·lades, coriàcies i amb estípules petites, en algun cas caduques. - Flors unisexuals. Les flors masculines en aments pènduls. Les femenines, solitàries, estan rodejades per un involucre de bràctees esquamiformes soldades que formen la cúpula. - Periant amb 3-8 lòbuls, verdós o groguenc, campanulat a les flors masculines i urceolat a les femenines. - 6-20 estams lliures. - Gineceu amb ovari ínfer, amb 3-6 carpels. - Fruit en aqueni, anomenat aglà i rodejat per la cúpula.

Ecologia: El coscoll viu a les garrigues seques i termòfiles d'Eivissa i Mallorca. L'altra espècie, l'alzina, viu en formacions boscoses que a les muntanyes ocupen extenses àrees, pujant des de la mar fins els 900 metres. Al pla mallorquí, a Menorca i a Eivissa els alzinars han sofert fortes regressions històriques per canvis d'ús del sòl, i ara domés es presenten a taques.

Tàxons principals no endèmics: 1 únic gènere (Quercus), amb 2 espècies autòctones: el coscoll (Quercus coccifera), petit arbust de fulles amb dents espinescents i l'alzina (Quercus ilex).

Altres tàxons no autòctons: Hi ha espècies introduïdes que quasi es poden considerar naturalitzades, si bé tenen una distribució puntual, com l'híbrid (Quercus x cerrioides) i la surera (Quercus suber). El castanyer (Castanea sativa) també es pot trobar a algun jardí.

Usos: La fusta de l'alzina és de bona qualitat per ebenisteria i construcció naval. Les branques i escorces han servit per adobar pells i com a llenya per a fer carbó i calç. L'alzina és coneguda per les seves virtuts com a planta medicinal i, sobretot, per els fruits que serveixen com aliment. Aquest arbre i d'altres del mateix gènere es sembren sovint per a ornamentar jardins i patis, sobretot de possessions de muntanya.

Llistat de gèneres