Família: UMBELLIFERAE (APIACEAE)
Nom Família: UMBELLIFERAE (APIACEAE)
Descripció: Àmplia família amb 420 gèneres i 3.100 espècies. 110 gèneres amb espècies silvestres a Europa.
Característiques: - Plantes herbàcies. - Fulles alternes, simples o, més comunament, dividides, freqüentment embeinant. - Inflorescències en umbel·les o, rarament, glomèruls. - Flors hermafrodites o unisexuals, actinomorfes o zigomorfes. - Calze amb 5 sèpals soldats, sovint de mida reduïda. - Corol·la amb 5 pètals lliures. - 5 estams. - Gineceu amb ovari ínfer amb 2 carpels i 2 estils que freqüentment tenen la base ample (estilopodi). - Fruit en esquizocarp que es divideix en 2 mericarps, que poden tenir costelles, ales o espines ben visibles.
Ecologia: Molt variada: penyals, garrigues i màquies, camps de conreu abandonats i en ús, vores de camins i carreteres, dunes, llocs humits, etc.
Endemismes: Viu exclusivament a Menorca Apium bermejoi. Endemismes mallorquins: claveller de penyal (Bupleurum barceloi), Ligusticum huteri, Naufraga balearica, herba del diable o herba pudenta ( Pastinaca lucida ), fonollassa borda (Pimpinella bicknelli). D'ambdues illes està l'herba santa ( Thapsia gymnesica ). Queden per confirmar els següents tàxons descrits com endemismes: Magydaris panacifolia subsp. femeniasii, Pimpinella tragium subsp. balearica.
Tàxons principals no endèmics: 28 gèneres amb 41 espècies silvestres. Cal destacar la fonollassa (Daucus carota), el fonoll (Foeniculum vulgare) i el fonoll marí (Crithmum maritimum).
Altres tàxons no autòctons: Es conreen per a ús alimentari la planta de l'anís (Pimpinella anisum), el julivert (Petroselinum crispum), la pastenaga (Daucus carota subsp. sativus) i la xirivia (Pastinaca sativa).
Usos: Família econòmicament important. Tenen propietats culinàries o medicinals el fonoll, els cards marí i girgoler (gèn. Eryngium), la filabarba (Scandix pecten-veneris), l'aleixandrí (Smyrnium olusatrum), la cicuta (Conium maculatum), l'api (Apium graveolens), l'escuradents i l'estaca-rossins (Ammi visnaga, Ammi majus) i l'herba santa (Thapsia gymnesica) entre d'altres. El fonoll marí es menja envinagrat. Algunes es tenen sembrades a jardins, tant per les seves propietats com per la bellesa de la planta, com és el cas de la canya-fel·lara (Ferula communis).