Família: CYPERACEAE

Nom Família: CYPERACEAE

Descripció: Família cosmopolita però distribuïda preferentment a les zones temperades i fredes d'arreu del món. Comprèn uns 90 gèneres amb unes 4000 espècies, 12 dels quals tenen espècies silvestres a Europa.

Característiques: - Plantes herbàcies, generalment amb rizomes. - Les fulles bassals o dispostes a la meitat inferior de la tija amb limbe linear sencer amb una beina que envolta completament la tija, en algunes espècies sense fulles únicament resta la beina. - Inflorescències en espiga, glomèrul o panícula que s'agrupen en inflorescències compostes de tipus espiciforme. - Flors petites i pocs vistoses, unisexuals o hermafrodites que surten a la base d'una petita bràctea (gluma). - El periant es nul o molt reduït. - 3 estams. - Gineceu constituït per 1 carpel d'ovari súper. - Fruit en núcula.

Ecologia: La majoria son d'ambients humits i pantanosos preferentment en aigües dolces (albuferes, torrents, basses, sèquies, etc.) encara que hi ha representants a tots els ambients: Cyperus rotundus és una mala herba d'horts; moltes espècies del gènere Carex viuen a l'ombra dels alzinars i garrigues humides.

Endemismes: Una espècie endèmica Carex rorulenta, és una petita herba perenne que creix a les clivelles i petites encletxes terroses de les roques, principalment a la serra de Tramuntana.

Tàxons principals no endèmics: 6 gèneres (Cyperus,Carex, Eleocharis, Schoenus, Scirpus i Cladium) amb 24 especies.

Altres tàxons no autòctons: Hi ha tàxons ornamentals com els paraigües (Cyperus alternifolius) o el papir (Cyperus papyrus) que a l'antic Egipte s'utilitzaven per produir fulles de paper. Algunes espècies es cultiven per l'alimentació, com la xuflera (Cyperus esculentus).

Usos: La jonça de cordellar (Cyperus longus) s'ha utilitzat en perfumeria i com a medicinal.