Erigeron bonariensis L.

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Erigeron

Sinònims: Conyza bonariensis (L.) Cronq.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Neotropical

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Camps i camins.

Característiques: Herba de cicle anual que surt sistemàticament a les vores del camins i carreteres, també a camps de conreu, llocs remoguts i pasteretes poc cuidades. Té una tija que s'alça dreta, però no és massa gran, fins 40 cm, i es ramifica en llargues branques per fer les inflorescències. Les fulles són allargades i estretes, amb els marges amb algunes dents, estan cobertes de pèls. La forma de les fulles permet diferenciar aquesta espècie de les altres dues Conyza que es troben a les illes, que són més altes i amb fulles lanceolades. Els capítols són petits, les flors tenen unes lígules tan petites que sembla que no en tinguin. Quan fructifica forma molts aquenis amb vilans de color blanc, això també el diferencia de les altres espècies del gènere que tenen vilans de color groguenc, com torrats. Floreix durant l'estiu i sobretot a la tardor. Aquesta planta és d'origen americà.