Centaurium erythraea Rafn. subsp. majus (Hoffms. et Link) Laínz

Família: GENTIANACEAE

Gènere: Centaurium

Nom comú català: Centaura. Genciana. Herba de Santa Margarida.

Nom comú castellà: Centaura menor.

Distribució per províncies: Alacant. Illes Balears. Lleida. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Hemicriptòfit. Teròfit.

Hàbitats: Aiguamolls i salobrars. Costa rocosa. Marines de bruc, brolles silicícoles. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Pradells terofítics calcícoles. Pradells terofítics silicícoles. Prats i camps humits

Característiques: Herba erecta amb una roseta de fulles amples a la base. La tija també té fulles que són oposades i de forma ovalada. La inflorescència es forma a la part superior de la tija formant un corimbe de flors rosades. Es pot diferenciar de les altres espècies com Centaurium pulchellum o C. tenuiflorum, perquè no tenen roseta de fulles bassals o està formada per fulles petites, semblants a les de la tija. A més, tota la planta és més alta i robusta. Viu a clarianes de garrigues i boscos de pins. Floreix al mes de maig i juny.