Rosmarinus officinalis L.

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Rosmarinus

Nom comú català: Romaní. Romer.

Nom comú castellà: Romero.

Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Lleida. Tarragona. València. Castelló. Alacant.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Usos i propietats: Afrodisíaca. Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Brolles xero-acàntiques de muntanya i carritxeres. Plantes de jardí. Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Abundant des de vora la mar fins a les muntanyes. Llocs calcàris

Característiques: El romaní és una de les plantes mediterrànies més conegudes per la tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Les fulles són lineals, dures i amb l'anvers blanquinós perquè està cobert per pilositat. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Basta ensumar-la per reconèixer-la, les fulles tenen una semblança a Cistus clusii, però ni la flor, ni el color de les fulles, ni sobretot els seus olors tenen res a veure.