Opuntia maxima Miller

Família: CACTACEAE

Gènere: Opuntia

Nom comú català: Figa de pala. Figuera de moro. Figuera de pic. Figuerassa. Nopal. Palera.

Nom comú castellà: Chumbera. Tunera. Tuno.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Amèrica

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Costa rocosa. Cultivades. Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Marines de bruc, brolles silicícoles. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Cultivada y naturalitzada. Vores de camins, garrigues, penya-segats litorals.

Característiques: Planta robusta, erecta (fins 5-6 m) i espinosa formada per tiges aplanades (artells) que es poden separar espontàniament de la resta per la part més constreta. Aquests artells són grans (30-50 cm) i tenen les areoles prominents amb nombrosos pèls rígids (gloquidis) terrosos i caducs, i normalment amb espines molt variables en densitat (3-6) i mida, són divergents i blanques. Les flors són molt grans (7-8 cm diàmetre) i vistoses de color groc lluent o taronja intens. El fruit és carnós i profundament deprimit a l'àpex de color ataronjat fins vermell quan madura.

Observacions: Cultivada pels seus fruits comestibles y naturalitzada. Vores de camins, garrigues, penya-segats litorals.