Parietaria judaica L.

Família: URTICACEAE

Gènere: Parietaria

Nom comú català: Blet de paret. Cama roja. Herba caragolera. Herba de la Mare de Déu. Herba de mur. Herba de paret. Herba roquera. Maia. Morella roquera.

Nom comú castellà: Albahaca de rio. Hierba caracolera. Hierba de las ruinas. Hierba de muro. Ortiguilla muerta. Paletaria. Pelosilla.

Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Superfícies rocoses, parets seques i marges. Murs, parets, roques, vores de camins i escombreries.

Característiques: El nom científic, i molts de noms populars, fan referència al lloc on viu aquesta espècie: murs, parets, escletxes de roques, etc. També pot viure a llocs on s'han abocat runes i fems, o com una mala herba de jardins i horts. En qualsevol cas sempre apareix a prop d'on viuen els homes. Això és un problema perquè aquesta és una de les plantes més al·lergògenes que hi ha, de fet les al·lèrgies les provoca el seu pol·len,i està florida quasi tot l'any! Es reconeix perquè té una forma de mata desdibuixada, només llenyosa a la base, les fulles tenen forma romboïdal i típicament s'aferren a la roba com si tinguessin un "velcro". Malgrat pertanyen a la família de les urticàcies les fulles no piquen.