Nerium oleander L.

Família: APOCYNACEAE

Gènere: Nerium

Nom comú català: Baladre. Llorer rosa.

Nom comú castellà: Adelfa.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Usos i propietats: Mobiliari, construcció i eines. Medicinal.

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Cultivat com ornamental, espontani a rambles d'Eivissa.

Descripció: Arbust verd tot l´any que pot arribar a uns 4 m d´alçada ; el tronc té l´escorça llisa de color bru-cendrós. Fulles oposades, gruixudes i coriàcies, amb el nervi medi blanquinós i ben marcat; el contorn és llargament lanceolat, té el marge sencer i d´un color verd intens. Les flors neixen formant ramells, a l´acabament de les branques,de 3-5 cm de diàmetre, de color rosa, vermellós o menys freqüent blanquinós. El fruit és un doble folícul, d´uns 8-16 cm de llarg, amb secció arradonida i parets coriàcies.

Observacions: El baladre és una planta tòxica de fort sabor amarg, que produeix la mort de l´home i dels animals que la mengen. Aquesta propietat ha estat exagerada fins el punt de dir que només dormint a la seva ombra o beure de l´aigua d´on viu per a sofrir els seus efectes.

Origen: Regió mediterrània.

Situació al Campus UIB: Plantat freqüentment formant tanques: al Jardí de Son Lledó i rodejant altres edificis.