Olea europaea L.
Família: OLEACEAE
Gènere: Olea
Nom comú català: Oastre. Rabell. Ullastre.
Nom comú castellà: Acebuche.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.
Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional
Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.
Categoria UICN: Risc mínim
Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Formes vitals: Macrofaneròfit.
Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Escletxes de roques i penya-segats. Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Freqüent a bandes càlides i seques.
Característiques: L'ullastre (var. sylvestris) és la planta silvestre de l'olivera (var. europaea). Té fulles d'un verd grisenc per l'anvers, i quasi blanques pel revers, agrupades per parelles a sobre les tiges. Aquestes fulles poden ser molt petites i arrodonides en els rebrots bassals, o lanceolades i fins a 8 cm de llargada a les branques superiors. Les oliveres tenen les fulles més grans i allargades que els ullastres, però la diferencia fonamental entre les dues és el fruit (l'oliva). Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.
Observacions: L´olivera ha estat molt relacionada amb els jocs atlètics, ja que els guanyadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d´olivera silvestre, equivalent a la medalla d´or actual.
Origen: Regió mediterrània
Situació al Campus UIB: Relativament freqüent: entrada principal de Cas Jai, al Jardí de Son Lledó, zona de la Residència Bartomeu Rosselló Porcel, etc.