Erinacea anthyllis Link
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Erinacea
Sinònims: Erinacea pungens Boiss.
Nom comú català: Coixinet de monja. Eriçó.
Nom comú castellà: Cojín de pastor. Erizón.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental
Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Formes vitals: Camèfit.
Hàbitats: Alzinar de muntanya. Bosc de pi roig (Pinus sylvestris). Brolles xero-acàntiques de muntanya i carritxeres. Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Prats meso-xeròfils de muntanya. Planta de muntanya en llocs exposats al vent, en sòls poc profunds, pedregosos. Zones amb poca cobertura arbustiva.
Característiques: Mata pulviniforme amb la tija proveïda de nombroses ramificacions curtes i denses, acabades en fortes espines. Les fulles mesuren uns 5 mm, són espatulades i queden protegides per les espines. Les flors es disposen en grups de 1-3, axil·lars, presenten el calze unflat i la corol·la papilionàcia, de color blau intens. Al fructificar forma un curt llegum pilós.