Anagyris foetida L.
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Anagyris
Nom comú català: Arbre monjat. Bajoca de moro. Garrofer bord. Garrofer del diable. Garrofer pudent. Garroferet de moro. Garrover del diable. Mongetera d'arbre. Monjetera borda.
Nom comú castellà: Altramuz del diablo. Chocho del diablo. Collar de bruja. Contera. Contera pudenta. Garrofero del diablo. Hediondo de Europa. Hediondo del diablo. Leño hediondo. Mongetera borda.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional
Usos i propietats: Aromàtica. Tincions. Medicinal.
Categoria UICN: Risc mínim
Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Formes vitals: Macrofaneròfit. Nanofaneròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Garrigues i vores de camins.
Característiques: Arbust que pot fer més de dos metres d'alçada, de fulles trifoliades que cauen a l'estiu. Les fulles fan una olor fètida. Les flors són d'un groc verdós, amb l'estendard molt més curt que els altres pètals. Els llegums semblen petites garroves de color verd. Es tracta d'una planta metzinosa, però que apareix esporàdicament a les garrigues, normalment a prop de possessions. Floreix a l'hivern i principi de primavera.