Clinopodium graveolens (M.Bieb.) Kuntze subsp. rotundifolium (Pers.) Govaerts
Família: LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere: Clinopodium
Sinònims: Acinos rotundifolius Pers. Ziziphora rotundifolia (Pers.) Melnikov
Nom comú català: Calaminta de secà.
Nom comú castellà: Calaminta de secano.
Distribució per províncies: Alacant. Castelló. Lleida. Tarragona. València.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània irano-turaniana
Categoria UICN: Sense avaluar
Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Superfícies rocoses, parets seques i marges. Pasturatges secs anuals sobre substrats calcaris o margosos, instal·lats en clars de matollars o vores de conreus de zones muntanyenques poc seques
Característiques: Herba anual, aromàtica, de 5-25 cm, laxament coberta de pèls curts i retrorsos (dirigits cap a la base). Fulles de 5-25 mm, peciolades, el·líptiques o ovades, amb 2-3 parells de dents en la meitat superior, amb pocs pèls. Inflorescència amb verticilastres de 2-6 flors. Bractéoles linears. Calze verd i pelós, amb nervis marcats, ventruda en la base i estreta en l'àpex, amb 5 dents apicals, linears i desiguals. Corol·la 7-9 mm, violeta o rosada.
Observacions: Aquesta espècie podria confondre’s amb Ziziphora aragonensis Pau. El tipus de pèls “ganxuts” és molt característic en Ziziphora, mentre que en C. graveolens són una mica més rectes, curts i prims. A més, en C. graveolens, les dents del calze són clarament asimètriques, amb tres superiors i dues inferiors, a diferència de Z. aragonensis, en què són totes més uniformes. I, sobretot, en fructificar, encara que també durant la floració, el càlix es tanca en Z. aragonensis, quedant obert en C. graveolens.