Veronica officinalis L.

Família: SCROPHULARIACEAE

Gènere: Veronica

Nom comú català: te de muntanya.

Nom comú castellà: veronica macho.

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Bosc de pi roig (Pinus sylvestris). Marines de bruc, brolles silicícoles. Rouredes de fulla petita (Quercus faginea). Rouredes de roure reboll (Quercus pyrenaica). Boscs, principalment de caducifolis, sobre sòls àcids o descalcificats i brolles silicícoles húmides.

Característiques: Planta perenne de port estès. Les fulles són oposades, enteres, finament dentades i atenuades a la base per un curt pecíol. La inflorescència consisteix en raïms axil·lars glandulosos i amb bràctees molt diferents de les fulles. Les flors, de 6-8 mm, són d'un blau pàl'lid i el calze esta dividit en quatre segments de grandària semblant, estant superat per la càpsula.