Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
Família: SIMAROUBACEAE
Gènere: Ailanthus
Nom comú català: Ailant. Fals vernís. Hivernenc. Vernís del Japó.
Nom comú castellà: Ailanto. Árbol de los dioses. Árbol del cielo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia): Xino-Japonesa
Categoria UICN: Risc mínim
Època de floració: GenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Formes vitals: Macrofaneròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Costa rocosa. Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Naturalitzat a vores de carreteres, marges de torrents. També es pot veure cultivada com ornamental a jardins.
Característiques: Arbre originari de la Xina que s'ha estès al Mediterrani ocupant els torrents, marges de les carreteres i les vores de moltes cases. És un arbre caducifoli d'hivern que pot arribar als 20 metres d'alçada. Té l'escorça llisa i blanquinosa. La capçada és bastant ampla. Les fulles són compostes amb els folíols amples, lobulats i triangulars amb la base truncada. Els individus són unisexuals, per tant n'hi ha de mascles i femelles. Les flors són petites i verdoses, agrupades en panícules d'uns vint cm. Els fruits són alats. És pot confondre amb Fraxinus angustifolia, que també és caducifoli i forma fruits alats, però aquest té els folíols de la fulla lanceolats i dentats, i a les Balears només viu a les vores dels torrents de Mallorca. Floreix al final de la primavera i a l'estiu.